Zel, Dotze Contes Eròtics

Jo Alexander, nascuda a Barcelona, és autora de les novel·les Extrañas criaturas, L’hivernacle i Palas y Héctor. En el món de la televisió ha fet de guionista, de presentadora de notícies i també de reportera en programes com ara La bona vida. Ha col·laborat en espais de Catalunya Ràdio i Mataró Ràdio. En premsa, ha fet ressenyes sobre llibres al suplement Què Fem de La Vanguardia i entrevistes a la revista Primera Línea, així com textos que acompanyen obres de fotògrafs com Alberto García-Alix o Jordi Baron. Instagram: @jo.alexander.5 TikTok: @_jo.alexander5

Isabel Olesti (Reus, 1957) és escriptora i gestora de projectes literaris. Col·laboradora habitual de premsa. Va guanyar el premi Andròmina amb el recull de contes Desfici (1988) i el Josep Pla amb Dibuix de dona amb ocells blancs (1995). Ha publicat les següents novel·les: L'aire groc (1996), El marit invisible (1999), El festí de Nàpols (2002) i la novel.la juvenil La muntanys dels secrets (2005). L'any 2005 va publicar la biografia d'unes dones compromeses amb la guerra civil: Nou dones i una guerra. Les dones del 36.

Eva Piquer (Barcelona, 1969) és escriptora i periodista. Editora de la revista cultural Catorze.cat. Articulista de diversos mitjans. Col·laboradora de Catalunya Ràdio des del 1992. Ha estat professora de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponsal a Nova York i coordinadora del suplement Cultura del diari Avui. Ha publicat una desena de llibres, entre els quals La noia del temps (1997), Una victòria diferent (2002), La feina o la vida (2010) i Catorze de cara al 2014 (2014). Ha guanyat els premis literaris Josep Pla 2002, Marian Vayreda 1999 i El Vaixell de Vapor 1996. Ha rebut el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. www.evapiquer.cat

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic (Columna), i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El 2021 publica el llibre de contes És que abans no érem així (Columna). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita. (Twitter) @emparmoliner (Instagram) @emparmoliner

Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) és llicenciada en Ciències Biològiques, màster en Guió Televisiu i Cinematogràfic i directora del Laboratori de Creació de Guió Televisiu de la Fundación SGAE. Ha estat guionista de televisió durant vint-i-vuit anys. Ha participat, entre altres, en els guions de les sèries Isabel, Sin identidad, El súper i en gairebé totes les telenovel·les de TV3, des de Poblenou fins a Com si fos ahir, i està especialment orgullosa de l’aclamada sèrie Temps de silenci. Actualment es dedica a la literatura de forma exclusiva i és autora de les novel·les Soroll de fons, Sense la mare, El silenci de les vinyes, La veu invisible, Tot, menys la pluja i Els tres noms de la Ludka. També ha escrit diverses novel·les infantils i juvenils, entre les quals destaquen La noia de la mitjanit (Premi Crítica Serra d’Or i finalista del Premio Hache) i Palmira i l’efecte crisàlide (Premi Atrapallibres).