Sinopsis
L origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l embrió (eugenèsia), l avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies contemporànies que l ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort? El debat ètic es produeix a partir d uns amplíssims principis generals, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat ètic de les accions. L associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos el cinquè, celebrat a Barcelona l 1 i el 2 de desembre del 2007 a les qüestions esmentades. Aquest llibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.
Acerca del autor
Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937) és catedràtic de la Unitat d Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis de Pedagogia, Filosofia i Teologia a Navarra i Salamanca, i és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions, especialment en poblacions humanes aïllades. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en temes interdisciplinars de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. Ha publicat llibres i articles sobre aquestes especialitats i ha realitzat seminaris en diversos països. És escolapi des del 1955 i prevere des del 1961. En nombroses conferències i articles ha reflexionat sobre la urgència que el catolicisme abandoni els esquemes propis de la cristiandat i s adreci a la societat amb un esperit de franquesa i de consciència de fragilitat compartida. És autor de "Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió".
"Sobre este título" puede pertenecer a otra edición de este libro.