Tancat per vacances

Deu autors i autores ens ofereixen deu històries amanides amb gust de platja i perfum de pinedes

Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958). Escriptora i política, és diputada al Parlament de Catalunya des del 2003. Com a escriptora es dóna a conèixer amb el recull de narracions Sort que hi ha l'horitzó (1986), premi Víctor Català. Posteriorment passa a escriure novel·la amb Els arbres vençuts (1987), El present que m'acull (1987), premi Josep Pla, Perfum de nard (1988), La casa gran (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda, premi Sant Jordi 1992, L'àngel del vespre (1998), Temps de perdre (1999), Delictes d'amor, Premi Ramon Llull 2000, L'últim tren (2003),  i Els dies difícils (2005),També ha conreat la literatura juvenil a Com un miratge (1988) o El llop Pepito (2006); i fins i tot, el guió de sèries televisives com Secrets de família, emès per TV3. Té obra traduïda a l'alemany, al castellà, a l'èuscar, al francès i al neerlandès.És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de novel·les com Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (premi Sant Jordi 2011), Dos amics de vint anys (2013), La Malcontenta (2015), Reis del món (2020), Ràbia (premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'any 2022) i El Federal (2024). Els seus últims llibres de poemes són La part visible (2009, premi Carles Riba) i La netedat (2018, premi Crítica Serra d'Or). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, l'anglès, el portuguès, el polonès i el danès.

Miquel de Palol és autor de poesia, narrativa i assaig. Ha publicat entre altres els llibres de poemes Delta (1973), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002) i Aire amb Cel de Fons (2012). Com a narrador, les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), El Legislador (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006) i El Testament d’Alcestis (2009), els llibres de contes Amb l’Olor d’Àfrica (1992), Contes per Vells Adolescents (1998) i Contes en forma de L (2004), els aforismes Els Proverbis (2003), i els assajos La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006) i Meditacions des de Catalunya (2011). Col·labora de forma regular en premsa. Ha obtingut els premis Carles Riba, Creixells, Sant Jordi, Josep Pla, Ciutat de Barcelona, Nacional de la Crítica, Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i, en quatre ocasions, de la Crítica Serra d’Or. Ha estat traduït als idiomes portuguès, castellà, holandès, alemany, italià i francès.

Isabel Olesti (Reus, 1957) va debutar amb el llibre de contes Desfici (premi Andròmina 1988). Després ha publicat Dibuix de dona amb ocells blancs (premi Josep Pla 1995) i Àlbum d’amors complicats (Premi Ciutat de Reus 2021). I les novel·les L'aire groc, El marit invisible, El festí de Nàpols, La muntanya dels secrets, La pell de l'aigua (premi Mallorca 2011). Ha escrit un llibre biogràfic Les dones del 36. Nou dones i una guerra (2005, 2016). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i fa de gestora cultural.

Eva Piquer (Barcelona, 1969) és escriptora i periodista. Editora de la revista cultural Catorze.cat. Articulista de diversos mitjans. Col·laboradora de Catalunya Ràdio des del 1992. Ha estat professora de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponsal a Nova York i coordinadora del suplement Cultura del diari Avui. Ha publicat una desena de llibres, entre els quals La noia del temps (1997), Una victòria diferent (2002), La feina o la vida (2010) i Catorze de cara al 2014 (2014). Ha guanyat els premis literaris Josep Pla 2002, Marian Vayreda 1999 i El Vaixell de Vapor 1996. Ha rebut el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. www.evapiquer.cat