Quina cua més rebel!

Descripción:

Idioma/Language: Catalán. En Gatàs és un gat gran i fort, i té el nas aixafat de tantes baralles. I sempre el segueixen tres gatots que només li fan la pilota. Un matí exigeix a en Tigrat, un gatet petitó, que l'acompanyi a caçar una mallerenga que fa dies que es riu d'ell. En Tigrat hi accedeix perquè a en Gatàs ningú no gosa portar-li la contrària; però la seva cua, que és molt rebel i sempre fa el que vol, no para de moure's d'una banda a l'altra per dir que no. Quan arriben al parc, la cua del gatet no s'està quieta, continua dient que no i que no. En Tigrat intenta amagar-la asseient-s'hi a sobre, però finalment la cua aconsegueix sortir per darrere de les plantes on estan amagats i cridar l'atenció de l'ocell, que, naturalment, s'escapa. En Gatàs s'empipa moltíssim i, juntament amb els seus amigots comença a perseguir en Tigrat per estomacar-lo. El gatet té por, no vol barallar-se, però la seva cua no calla i al final convenç el seu amo perquè planti cara a en Gatàs i la seva colla. L'ocell, que contempla l'escena des de la branca d'una alzina, comprèn que del gatet no en quedarà res. Per això es posa a volar entre les branques de l'arbre i fa que una pluja d'aglans caigui sobre els gats que ataquen en Tigrat. Ara, al barri, ningú no té por d'en Gatàs. En canvi, tothom coneix en Tigrat, el gatet valent que va ser capaç d'enfrontar-s'hi. @import url( *** Nota: Los envíos a España peninsular, Baleares y Canarias se realizan a través de mensajería urgente. No aceptamos pedidos con destino a Ceuta y Melilla. N° de ref. del artículo 15785550

Denunciar este artículo

Sinopsis:

Acerca del autor: Va néixer a Blanes l#any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l#agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer #i potser el més gran# descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps. No està d'acord amb la frase: #Una imatge val més que mil paraules#. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes! Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s#acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa? Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure. Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida... i essencial. Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir...