LA CIUTAT DE LES DAMES (EDITORIAL CAL CARRE)

Va commocionar el segle XV amb dues proeses: viure de l’escriptura i defensar les dones amb una veu pròpia. Nascuda a Venècia, l’única nena de tres germans, es va traslladar a París als quatre anys quan el pare, el metge Tomaso da Pizzano, va ser contractat pel rei Carles V de França. Cristina es va educar a la cort francesa, i gràcies a la insistència del pare ―la mare s’hi oposava― va rebre una educació semblant a la d’un nen: va aprendre llatí i va llegir els clàssics. Als quinze anys, la van casar amb Étienne du Castel, un jove intel·ligent que en tenia vint-i-cinc i era secretari del rei. El matrimoni, que va durar tan sols deu anys, va tenir una filla i dos fills. Mort el marit quan ja havia mort el pare, Cristina es va trobar amb vint-i-cinc anys i una família nombrosa per mantenir: els tres fills, la mare i una neboda adolescent. Es va dedicar professionalment a l’escriptura, va organitzar un taller de còpia de manuscrits i va contractar il·lustradores: els seus textos, copiats en manuscrits molt ben il·luminats, van arribar a les biblioteques reials. En vint anys, en va redactar més de trenta. La Ciutat de les Dames és la seva obra més emblemàtica, un text protofeminista dels que inaugura la Querelle des femmes i que participa així en el debat que sobre la condició femenina havia esclatat a la literatura en llengua vernacla des del segle XIV. Homes de diversos pelatges van escriure barrabassades, Cristina de Pizan els va parar els peus a tots.