Sinopsis
«Sóc un amant dels antics, un que s afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s ha après: ¿que no és un goig, això?» A través de l incansable amor a l estudi caldrà anar construint l home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: « Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són? El Mestre digué: ¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi. » Les Analectes de Confuci són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme la tradició espiritual central que des de l antigor ha vertebrat la civilització xinesa , aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d irradiació en l Àsia oriental. Tot i el seu estil atomitzat, anecdòtic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a l atzar, les Analectes ens ofereixen, després d una lectura pausada i reflexiva, una imatge força viva i matisada d un antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.
Acerca del autor
Antoni Prevosti Monclús (Barcelona, 1951) és professor titular de Filosofia per la Universitat de Barcelona i sinòleg. Començà a estudiar xinès clàssic i modern quan era estudiant de filosofia a la Universitat de Barcelona. El seu interès per les qüestions més bàsiques de l ésser el portà a un estudi simultani de diverses tradicions espirituals, partint de la filosofia grega, passant per la teologia cristiana i la ciència moderna, i intentant arribar també al pensament de l Índia i la Xina. És autor, entre altres obres, de La física d Aristòtil (1984), La teoría del infinito de Aristóteles (1985) i Ciència i transcendència (1987), i ha traduït al català l Antologia metafísica de sant Tomàs d Aquino a cura de Francesc Canals (1991), de qui es considera deixeble. En l àmbit sinològic, completà la seva formació al Sinologisches Seminar de Bonn, sota la direcció de Rolf Trauzettel. Ha estudiat especialment textos confucians i taoistes antics i ha donat nombrosos cursos i conferències sobre pensament i religió de la Xina. Ha dirigit el Centre d Estudis Asiàtics de la UB (IPOA). Actualment és president de la secció de Barcelona de la Societat Internacional Tomàs d Aquino i vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
"Sobre este título" puede pertenecer a otra edición de este libro.