«¿Per què desaprofitar cap sensació, semblava preguntar, per què desaprofitar cap gota que pogués esprémer d’aquest món madur, dolç i adorable? Llavors va beure.» Un dia del mes de juny de 1939, la casa de camp on viu la família Oliver s’omple. Una colla es reuneix al jardí per a la funció anual. És una obra d’aficionats que explica la història d’Anglaterra. Els actors i les actrius són la gent del poble: el taverner, l’estanquera o el beneit. La gent benestant s’ho mira, aplaudeix i pren el te. A Entre els actes apareixen els punts de vista dels personatges: el senyor Oliver enyorant la vida a les colònies; la senyoreta La Trobe convençuda que l’art transforma les vides, malgrat les dificultats que implica ser dona i artista; la Isa Oliver debatent-se entre el desig i el deure; en William Dodge dissimulant l’homosexualitat que tothom veu; la senyora Manresa passejant la seva exuberància i vulgaritat; en Giles Oliver, inquiet i frustrat, esclafant una bèstia innocent. Virginia Woolf escriu als diaris que Entre els actes és la seva obra més ambiciosa. L’escriptura l’embriagava i li feia oblidar els bombarders de la Segona Guerra Mundial, que també planen per la novel·la. Potser no s’imaginava que seria l’última: lírica i amb un sentit de l’humor que salta entre turons i camps de conreu, entre papallones i vaques. Quatre mesos després d’acabar-la, s’ompliria les butxaques de pedres i s’enfonsaria a les aigües fredes del riu Ouse.
"Sinopsis" puede pertenecer a otra edición de este libro.
Nascuda en una família de set germans, Virgina va ser una noia fràgil, que als tretze anys es va haver d’enfrontar a la mort de la mare, Julia. Com que des de molt jove ja volia escriure, el pare, Sir Leslie Stephen, no es va cansar mai d’encoratjar-la. Li va posar a disposició la biblioteca familiar, mentre que els germans mascles podien anar a la universitat. Òbviament, ella ho va viure com una gran discriminació. Mort el pare (1904), els germans Stephen es van traslladar a Bloomsbury, el barri més bohemi de Londres, on van organitzar un grup d’intel·lectuals i artistes format tant per homes com per dones que discutien sobre literatura, política, sexualitat, pacifisme, sufragisme… El 1912 Virginia es va casar amb Leonard Woolf i aviat es va convertir en una novel·lista i assagista de prestigi. El seu assaig Una cambra pròpia va esdevenir una icona del feminisme. Les seves novel·les de seguida van mostrar marques molt personals: l’estil precís, el monòleg interior, el corrent de consciència. Fi del viatge, La senyora Dalloway, Al far, Orlando, Flush. Entre els actes va ser l’última: la va acabar al novembre de 1940 i es va publicar després que se suïcidés al riu Ouse, a Sussex, on ella i el seu marit s’havien refugiat fugint de les bombes de la Segona Guerra Mundial que els havien destruït una casa a Londres.
"Sobre este título" puede pertenecer a otra edición de este libro.
Librería: KALAMO BOOKS, Burriana, CS, España
Condición: New. Nº de ref. del artículo: KALAMO-9788412394368
Cantidad disponible: 1 disponibles