Contes de Nadal (Ramon Llull) - Tapa blanda

Maria barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la seva darrera novel· la, En la pell de l’altre.

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

Miquel de Palol va començar la seva activitat com a novel·lista amb El Jardí dels Set Crepuscles (premis Crexells, Crítica Serra d'Or, Nacional de la Crítica i Nacional de Literatura Catalana; 1989), que constitueix l'origen d'una àmplia i valorada trajectòria narrativa marcada pel relat fantàstic i l'especulació filosòfica, l'últim pas de la qual és El Testament d'Alcestis (premis Mallorca de Narrativa, Nacional de Cultura i Crítica Serra d'Or; 2009). Iniciat com a autor en la poesia amb Lotus (1972), ha publicat, entre altres llibres de poemes, Indiferència (1986) i Nocturns (Columna, 2002). Dels seus assaigs, destaquen La Poesia en el Boudoir (premi Crítica Serra d'Or; Columna, 2003) i Dos Poetes. Impressions d'Espriu i Vinyoli (2006). Amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar, és coautor de les proses i els poemes satírics dels volums Fot-li, que som catalans! (2005) i Fot-li més que encara som catalans! (2006).

Jaume Fuster (Barcelona 1945-1998). Escriptor de novel·les i de relats curts, articulista, traductor i guionista de cinema i televisió. Va ser, juntament amb Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo, un dels creadors de la novel·la policíaca catalana, amb obres com De mica en mica s'omple la pica, que es va convertir en un dels best-sellers catalans. Entre les seves obres cal esmentar La corona valenciana, Les claus de vidre, Sota el signe de Sagitari.

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les autores més estimades per la crítica i els lectors catalans. Es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D'entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d'Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l'any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d'Or), La meitat de l'ànima (2003, Premi Sant Jordi), L'estiu de l'anglès (2006) o Amb ulls americans (2009) o Natura quasi morta (2011). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i catedràtica, l'any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura i el 2012 ha estat escollida membre de la Real Academia Española.

Baltasar Porcel (Andratx, 1937-Barcelona, 2009) ha estat un dels màxims narradors de la literatura catalana. Entre els seus títols destaquen Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), Ulisses a alta mar (1997), El cor del senglar (2000) i Olympia a mitjanit (2004). Ha guanyat entre altres, els premis Ciutat de Palma, Josep Pla, Sant Jordi, de la Crítica, Prudenci Bertrana, Ramon Llull, Bocaccio (Itàlia) i el Premi Sant Joan Caixa Sabadell (2008). A més a més, ha recollit tota la seva obra contística a Les maniobres de l'amor (2002), ha excel·lit com a periodista en el gènere d'entrevistes amb L'àliga daurada (2003). Ha estat un columnista d'èxit en la premsa diària i ha escrit teatre, assaig i literatura de viatges.

Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1940) és llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'Antropologia de l'educació a la Universitat de les Illes Balears i escriptor.L'any 1967 es dóna a conèixer amb L'abisme, Premi de novel·la Ciutat de Palma. D'aleshores ençà la seva producció novel·lística és contínua, amb títols tan remarcables com Els alicorns (Premi Josep Pla 1971), La cerimònia (1977), Els rius de Babilònia (Premi Sant Joan 1984), La dama de les boires (1987, Columna 2000), Paradís d'orquídies (Columna, 1992), Lluna creixent sobre el Tàmesi (Columna, 1993), La vida, tan obscura (Columna, 1996), Els jardins incendiats (Premi Carlemany 1997, Columna 1997), Estàtues sobre el mar (Columna, 2000) i George. El perfum dels cedres (Premi Nèstor Luján, Columna, 2002).També ha conreat l'assaig i la narrativa juvenil.Actualment és director de l'Institut d'Estudis Baleàrics.