La vida infidel d'un Arlequí (Lo Marraco)

La vida d’en Ramon Descós navega sinuosa i esmunyidissa, com la d’un pícar postmodern, entre les turbulències del maig del 68, del final de la dictadura, de la cabotejant transició, dels anys de la majoria absoluta socialista i de l’atmosfera de corrupció de la vida política i les altes finances, per una canviant geografia que el condueix de València, Barcelona o Madrid a Cracòvia o Chicago. Una tràgica història d’amor, la dolorosa conciència d’una jove abocada abruptament des de la infància a la vida adulta, i una incerta herència, d’origens dubtosos, vinculen el relat a l’abandonada casa pairal a l’illa, al bell mig d’un poderós bosc d’alzines, sota l'amenaça de ponent. Allí aflueixen, per mor d’una cita insòlita, el dos personatges que, des d’edats i sexes diferents, es disputen sense mediació el domini del discurs: les seves veus prenyades de memòria, d’afanys, de sentiments i ressentiments dissonants, susciten el capgirament històric de tota una època.

Joan Oleza Simó (Palma de Mallorca, 1946) és professor de la Universitat de València des de l’any 1969 i implicat en el moviment universitari contra la dictadura, hagué de continuar la seua carrera en la Universitat d’Odense, a Dinamarca, entre el 1972 i el 1974. Al seu retorn tingué una militància intensa en la lluita política clandestina i aconseguí la seva càtedra de Literatura a l’Universitat de Barcelona/Palma de Mallorca el novembre del 1975, mentre la dictadura expirava. Es traslladà a la Universitat de València el 1976, on va participar com a degà en la candidatura que presidí Manuel Sanchis Guarner a les primeres eleccions democràtiques de la Facultat de Filologia. Hispanista reconegut a Europa i Amèrica, és autor d'obres de caràcter filològic i també de ficció. La vida infidel d'un Arlequí és la seva segona novel·la.