L'últim home que parlava català (Ramon Llull) - Tapa dura

Si mai desaparegués el català, ¿com seria l'últim home que el parlés? Un dels protagonistes d'aquesta novel·la, l'escriptor Miquel Rovira, dedica tota la seva capacitat creativa a respondre aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya en què el català ha desaparegut i n'investiga les causes, com si es tractés d'una novel·la policíaca. Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i un testimoni, l'últim home que parla català.Ramón Balaguer, l'altre protagonista, també es escriptor, i no se'n vol anar del pis on viu abans d'acabar la novel·la que està escrivint, a pesar que el propietari de la resta de l'edifici li fa la vida impossible perquè li vengui el pis i se'n vagi. Balaguer renuncia a molts diners i comoditats per la seva obra. ¿Té sentit aquest sacrifici?L'últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que -en ser la víctima un escriptor- es converteix en un setge a la literatura. Una història sobre la vida que fan dos novel·listes catalans, un que escriu en castellà i l'altre en català, i que defensen l'opció que han triat. En definitiva, una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l'estat de la nostra llengua i de la nostra identitat.

Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) té una reconeguda trajectòria novel·lística, iniciada l’any 1987 amb Tap d’escopeta, que ara es reedita en format de butxaca, i integrada, entre altres obres, per La puresa del porc (1990), Diumenge de temptació (2001), Kuala Lumpur (2005), L’últim home que parlava català (Premi Ramon Llull 2009), Un escàndol sense importància (2011) i El melic del món (2013). També és autor de dos llibres d’assaig: Pla i Nietzsche, afinitats i coincidències (1996) i Les lleis del castell (Notes sobre el poder) (Premi Godó d’assaig 2014). Ha estat traduït al castellà, al francès i a l’anglès. Col·labora regularment a La Vanguardia.