Viatges i flors (LABUTXACA) - Tapa blanda

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és sens subte l'escriptora més universal de la literatura catalana. Al domini absolut dels dos grans gèneres narratius, la novel·la i el conte, hi va arribar en la seva maduresa, passats els quaranta anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: són els anys de Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). Quan va tornar a Catalunya i es va establir definitivament a Romanyà de la Selva, Rodoreda va seguir donant mostres del seu domini de tots dos gèneres amb Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Quanta quanta guerra... i Viatges i flors (1980); i caldria afegir-hi, encara, la novel·la pòstuma i inacabada La mort i la primavera. Però la qualitat esclatant de l'obra de Mercè Rodoreda en els últims vint-i-cinc anys de la seva vida no s'explicaria sense la seva obra de joventut: sense els seus anys de formació com a escriptora durant la segona República. En aquest període barceloní, Rodoreda va publicar cinc novel·les ― Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936) i la primera versió d'Aloma (1938)―, un munt de narracions, contes infantils, articles i entrevistes. Tota aquesta producció primerenca de Mercè Rodoreda, publicada dispersament i molt poc coneguda, es posa per primera vegada a l'abast del públic lector amb el volum Obra de joventut.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona, 1983) és l'escriptora més universal de la literatura catalana. Es va iniciar en la narrativa i el periodisme en la dècada de 1930. El 1937 va obtenir el premi Crexells amb Aloma (1938). Després d'un llarg exili a França i a Suïssa, en què va escriure poc, es va reincorporar amb l'obtenció del Premi Víctor Català de 1957 amb Vint-i-dos contes (1958) i, sobretot, amb La plaça del Diamant (1962). Seguiren, entre d'altres, El carrer de les Camèlies (premi Sant Jordi de 1966), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974) i La mort i la primavera (publicada pòstumament). La plaça del Diamant és la seva obra més coneguda. Traduïda actualment a trenta-dues llengües, ha estat portada al cinema i se n'han fet diverses versions per al teatre.RUTA LITERÀRIA MERCÈ RODOREDA:  Si t'interessa conèixer els carrers, places i espais significatius per a l'escriptora i les seves protagonistes destacades, clica aquí.