Barcelona és una merda: Guia il·lustrada no oficial d on cagar i pixar a la Ciutat Comtal (SIN COLECCION) - Tapa blanda

BARCELONA ÉS UNA MERDA és una guia, una ruta per saber on estan els vàters més estranys, còmodes, pijos, bruts... És un esforç de servei: ni les guies turístiques més comercials, ni els llibres autoeditats que recorren els racons secrets de Barcelona en parlen. Està molt bé saber on fan el millor trinxat, on es pot beure la millor absenta, on es compren els formatges més exquisits, a quin carrer treballava la Monyos, però també és imperatiu auscultar els vàters de la ciutat, saber-ne els seus secrets més íntims i pudents, i aplicar aquests coneixements en el nostre benefici. Els catalans no hem fabricat un dels refranyers escatològics més abundants de les llengües llatines per avorriment. De fet, hi ha una dita de la terra que em captiva; un haiku olotí que resumeix perfectament l’esperit d’aquest llibre: «Del cor neixen sentiments, del darrere excrements». Que cagueu de gust.

Òscar Broc (Barcelona, 1975) Conegut per deixar missatges agònics d’ajuda al seu psiquiatra en el món de la premsa musical, la crítica televisiva i d’altres gèneres adherits a la cultura pop, Òscar Broc ha aconseguit donar vida a una prosa tòxica marcada per la irreverència, la manca de prejudicis, l’apologia dels psicotròpics i les referències constants a la cultura trash. Criat davant d’un televisor, un ordinador Amiga 500, una ràdio amb Supergarcía posat, un Discman amb música de Geto Boys, uns quants llibres d’Arthur Conan Doyle i muntanyes de còmics de superherois, aquest mercenari nascut a Barcelona ha fet seva una forma de veure la realitat a mig camí entre el freakisme nerd i el gamberrisme punk. A les pàgines virtuals de la revista playgroundmag.net escriu les crítiques musicals més sui generis del país i hi publica també la controvertida columna «Modernillos de Mierda» —pamflet antihipster de gran popularitat. A la publicació Go Mag analitza les millors sèries de televisió abans que ningú. A Time Out BCN ha fet crítiques de lavabos i ara ens recomana els seus bars favorits. I el millor (o el pitjor) és que no només la premsa escrita li ha donat aixopluc en un acte colpidor de misericòrdia: també se’l pot veure al programa de 8TV Arucitys, fent crítica de televisió, i se’l pot escoltar al programa de ràdio Cabaret Elèctric, d’iCat, on comparteix amb la resta del manicomi la seva addicció a les sèries de televisió. Però la ferida és encara més profunda del que es podria pensar. Aquest home del Renaixement Diarreic fa ara una nova acrobàcia: ens porta a casa el seu mapa mental de lavabos de Barcelona i ens explica què li suggereixen aquests petits paradisos d’immundícia. Barcelona és una merda és un esforç inclassificable de literatura pop i servei fecal, una demostració de creativitat al límit. Però l’autor barceloní és un ésser humil que no vol sentir a parlar de la gènesi d’un nou gènere literari i es conforma a definir aquest llibre, guia o el que sigui, com a una comèdia negra. Negra de tanta merda que ha trobat.