Laura a la ciutat dels sants - Tapa blanda

La història d'una dona atractiva i inexperta que pensa realitzar-se a través del matrimoni amb un hereu ric d'una ciutat de comarques, Comarquinal. Ben aviat, però, s'adonarà de la hipocresia que s'amaga darrere d'una societat benpensant i beata, que només es mou per interessos econòmics i que amaga les baixes passions darrere de màscares. Amb molts punts en comú amb Madame Bovary, Laura es diferencia de l'heroïna francesa pel gest final de rebel·lia. En editar-se l'obra, l'escàndol va ser immediat, no solament per la solució al conflicte, sinó perquè la descripció de Comarquinal es va identificar amb una ciutat catalana prou coneguda, i alguns dels seus habitants més influents s'hi van sentir directament al·ludits.

Miquel Llor (Barcelona, 1894-1966) és un dels grans narradors del segle XX. Continuador de la tradició d'Emili Vilanova, Narcís Oller, Caterina Albert o Prudenci Bertrana, Llor introdueix la visió pessimista i desencisada de l'ésser modern a través dels models de Marcel Proust, André Gide o Italo Svevo, autors que tradueix, i se serveix de les noves tècniques literàries per analitzar l'individu. El 1928 publica Tàntal, obra que va causar un cert escàndol; però és, amb Laura a la ciutat dels sants (premi Crexells de novel·la 1930), que aconsegueix la plena maduresa narrativa i obté el reconeixement. Autor d'altres novel·les de to costumista, Llor entra en una profunda crisi arran de la guerra civil i el 1947 publica El somriure dels sants, una segona part de Laura a la ciutat dels sants que fou una mena de rectificació dels agosarats postulats anteriors. També és autor d'una narrativa important, aplegada a Tots els contes (1950).