Madame Bovary (A TOT VENT-TELA) - Tapa dura

Quan es va publicar Madame Bovary, el 1857, la societat francesa va rebre l’obra de Gustave Flaubert (1821-1880) enmig d’escàndol i consternació. La conducta de la protagonista, Emma Bovary –retrat d’una dona de províncies insatisfeta, educada dins l’esquema burgès de l’època que la porta a viure en un món irrealment romàntic-, va ser considerada immoral, i es va promoure un judici contra la novel·la i contra l’autor.

La posterior absolució de Flaubert va donar a l’obra el reconeixement del públic i una gran difusió. Avui, Madame Bovary és considerada una de les obres mestres de la literatura universal.

GUSTAVE FLAUBERT (Rouen, 1821 – Croisset, 1880) es va consagrar des de molt jove a la literatura. Entre 1837 i 1848 va escriure narracions i novel·les que foren precedents o primeres versions de les obres que va deixar a partir de 1856: Madame Bovary, primer; Salambó, el 1862; L’educació sentimental, set anys després; Les temptacions de sant Antoni, el 1847; Tres contes, el 1877; i, en morir, Bouvard i Pécuchet i el Diccionari de tòpics.

Recordat per la seva obsessió per l’estil i per la seva crítica de la mentalitat burgesa, Flaubert s’inscriu entre els més grans exponents de la cultura europea moderna.

Gustave Flaubert (Rouen, 1821 - Croisset, 1880) és un dels autors cabdals de la literatura europea de tots els temps. Elogiat i criticat amb la mateixa passió, Flaubert va saltar a la fama amb la publicació de l'esplèndida i a l'època molt controvertida Madame Bovary (1857), que fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social per la seva amoralitat. La pòstuma Bouvard i Pécuchet (1881) i L'educació sentimental (1870), considerada per molts la seva obra mestra, van rebre una acollida semblant. De la seva obra també cal destacar Salambó (1863), una esplèndida evocació de la civilització cartaginesa, i La temptació de sant Antoni (1874).