La Gran Tancada (Clàssica) - Tapa blanda

Tot partint d'un dels episodis històrics de l'antifranquisme més emblemàtics
-la tancada de tres-centes persones al monestir de  Montserrat, arran   del
procés de Burgos l'any 1970-, Josep Maria Pujol ha ordit un text narratiu de
gran envergadura, que ve a ser una mena de reconstrucció d'aquells  fets   i
alhora una seva dissecció moral, feta des de la ironia  i  la   prespectiva  que
dóna el temps: per les seves pàgines hi  veurem  desfilar  tot   un  seguit  de
personatges resistents prou coneguts -des dels  que  formaven   l'anomenada
gauche divine, fins als més directament implicats en el catalanisme i l'esquerra, passant pels qui estaven relacionats amb la revista El Ciervo-, però n'hi ha un
que adquireix una mena de discret però constant protagonisme: el poeta Gabriel Ferrater, atrapat com sempre en una teranyina de relacions femenines...

Amb una prosa llisquent i   mordaç,  i  una  estructura  gairebé  cinematogràfica,
Josep Maria Muñoz Pujol ens ha lliurat una  formidable  narració   plena  d'interès
humà i històric.

 

 

 

Josep Maria Muñoz Pujol (Barcelona, 1924) és dramaturg i doctor en Medicina. Des del 1955 ha escrit, estrenat i publicat una desena llarga d'obres de teatre, entre les quals Antígona (1968), Kux my lord o Les metamorfosis reaccionàries (1977), En Companys (1981), Vador o Dalí de Gala (1988), Alfons Quart (1989), Somni de mala lluna (1991), Fleca Rigol, digueu? (1993), Anar i tornar de la taverna Pilsen (1995), L'Encobert (1995), Seducció (1995) i Dificultat pel domini de la casa (1995). És autor, també, de la novel·la Dies de la raó perduda (1998), sobre el rerefons de la guerra civil, i d'un relat sobre la tancada d'intel·lectuals a Montserrat el 1970: La gran tancada (1999). Ha escrit tres biografies de volada narrativa: El falcó de Sueca (2002), sobre la figura de Joan Fuster, i Agustí Duran i Sanpere: Temps i memòria (2004) i Lluís Nicolau d'Olwer. Un àcid gentilhome (2007).