Canigó: 67 (Mínima Minor) - Tapa blanda

«El treball de Narcís Garolera, exigent i polit, ens retorna Verdaguer amb tota la seva esplendor.» (del pròleg de MODEST PRATS.) «Aquesta edició és l?esdeveniment més important dels cent cinquanta anys de la naixença de Verda- guer.» JOAN SOLÀ, Avui. «Finalment, un text ben editat.» JORDI LLOVET La Vanguardia. «Una edició fiable i crítica.» Lluís bonada, El Temps. La present edició reprodueix la que publicà Quaderns Crema l?any 1995, per bé que sense l?aparat crític. El text establert restitueix?adaptades a l?ortografia d?avui?les formes lingüístiques originals del poema, arbitràriament modificades pelseditors al llarg de gairebé un segle.

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) va aconseguir un gran èxit internacional i una enorme repercussió popular amb el poema èpic L'Atlàntida (1877). Diversos reculls de poesia lírica-començant per Idil·lis i cants místics (1879)-, un altre gran poema èpic-Canigó (1885)-i volums de prosa comExcursions i viatges (1887) o Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889) li van assegurar la posició indiscutida de "poeta de Catalunya". A partir del 1890, Verdaguer va passar uns anys d'agitació espiritual i de revolta contra el poder social i eclesiàstic, en què es va sentir perseguit, calumniat i acorralat. En la producció literària d'aquells anys, l'escriptura de les Perles (1896), que agermana Verdaguer amb Ramon Llull, assenyala un punt d'inflexió: el moment en què Verdaguer abandona l'expressió de la violència i el dolor terrenals i es dóna del tot a l'experiència espiritual, mística, de la poesia.