Sobre la lectura: 63 (Mínima Minor) - Tapa blanda

«En la lectura, l?amistat torna de sobte a la seva primera puresa. Aquests amics, si passem la vetllada amb ells, és veritablement perquè en tenim ganes. A ells, almenys, sovint ens reca deixar-los. I quan els hem deixat, cap pensament d?aquests que fan malbé l?amistat: ¿què han pensat de nosaltres? ¿Potser ens ha faltat tacte? ¿Hem agradat??i la por de ser oblidats per un altre. Tots aquests tràngols de l?amistat expiren al llindar d?aquesta amistat pura i tranquil.la que és la lectura.» El 1906, Marcel Proust (1871-1922) va escriure Sobre la lectura, que si bé va ser pensat inicialment com un prefaci per a la traducció que va fer de Sèsam i els lliris de John Ruskin, va obtenir immediatament, per la seva densitat i riquesa, un gran ressò com a assaig independent. Aquest text?que Proust va recollir posteriorment a Pastiches et Mélanges?és una defensa apassionada de la lectura i una reflexió sobre el poder que tenen els llibres en la nostra vida. Preludi?sovint paral.lel?de l?estil de la Recerca, conté el germen essencial de la seva teoria estètica.

Marcel Proust (París, 1871- 1922). Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial (només en aparença), estimat de l'alta societat, que freqüentà assíduament i que féu objecte del seu estudi. Fruit d'aquesta primera època són Les plaisirs et les jours (1896), recull d'articles i assaigs. Cap al 1895 començà una llarga novel·la autobiogràfica, Jean Santeuil, que no el satisféu i que abandonà anys després (fou publicada el 1952). Però el seu estil peculiar es revelaria, primer, a través de les seves lectures (Sainte-Beuve, Saint-Simon) i sobretot gràcies a les traduccions de Ruskin que publicà a començament de segle. Ruskin li ensenyà de circumscriure la realitat metafòricament i també d'abordar-la a través del filtre de la sensibilitat (la metàfora és fonamental en l'estil proustià, i es forneix tant d'imatges sensorials com de plantes o animals, o de política o ciències, o de les belles arts, com la pintura i sobretot la música). El 1905, morts ja els seus pares, s'aïllà completament de la societat i començà la composició d'À la recherche du temps perdu. Agreujada la seva malaltia. Proust es dedicà, en una desesperada cursa contra la mort, al treball de preparació i correcció de les últimes parts (l'obra era ja totalment acabada).