Nadal a Porto (EMPURIES NARRATIVA) - Tapa blanda

El Nadal a Porto és l´escapada d´uns avis emancipats que decideixen subvertir una tradició secular. La dita popular "per Nadal cada ovella al seu corral" ha perdut sentit quan la família convencional ha entrat en crisi. Per això els septuagenaris protagonistes d´aquest llibre fugen a Porto sense saber ben bé què els espera.

L´aventura posarà a prova la seva capacitat de viure, a una edat en què han perdut vista, memòria, oïda i agilitat muscular, però no il.lusió i curiositat per conèixer un món nou: la ciutat de Porto i la seva gent, els carrer costeruts, els temples i palauets decrèpits, el riu Douro i els seus majestuoso ponts de ferro.

Aquest nou llibre de Teresa Pàmies és una invitació a viure l´ancianitat sense por i sense prejudici.

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012). Periodista, narradora. S'hagué d'exilar i va viure, entre d'altres ciutats, a Praga i a París, per retornar a Barcelona el 1971. Atreta per l'actualitat, sobretot la política i amb interessos diversos, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d'Or). Algunes d'aquestes col·laboracions van ser aplegades en volum: Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999), entre d'altres. La seva obra és, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existència, condicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies personals, presentat des del seu compromís polític amb el comunisme. Amb un estil planer, col·loquial i sovint emotiu, Pàmies va escriure una obra prolífica, que compta amb el favor del públic. Podem esmentar, entre d'altres títols: La filla del pres (1967), Testament a Praga (1970), Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de pres, de 1975. Amor clandestí (1976-1998), una de les seves millors obres, hàbilment escrita i estructurada, evoca la relació amb el seu company i pare dels seus fills (sense esmentar-ne el nom), forçosament clandestina en la Barcelona franquista. A La filla del gudari (1997), mostra la soledat de la narradora protagonista, un cop els fills ja s'han fet grans i la vida és difícil. Més estrictament documentals són Si vas a París, papà... (1975), sobre el maig francès, o Maig de les dones (1976), sobre el congrés que va tenir per escenari Barcelona. Va escriure també llibres de viatges: Vacances aragoneses (1976), Busqueu-me a Granada: diari d'un viatge (1980), Nadal a Porto (1995). Va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any 2001.