Adrada.: Gosar poder ser fort (El Balancí) - Tapa blanda

¿Quina mena de pòsit deixen els dies a la nostra memòria? ¿Què recordem i com? ¿De què val la pena deixar constància? A Adrada, observació, reflexió i comentari conviuen, barrejant d?una forma ben original lectures, política, música, vida domèstica, internet, pesca o pintura: ?He obert els quaderns, he triat, he descartat, he polit, he reescrit, he inventat, he mogut, he mentit i he reordenat cap enrere, del més recent al més antic, tal com veiem des del present la miríada de relats que ens donen forma. Avui, trobo en l?esmicolament la sola possibilitat d?atrapar algun reflex del que abans en deien veritat literària. La resta només són novel·les.?

Amb indubtable valor estilístic i una mostra exquisida de sensibilitat i cultura, aquest llibre de notes ens endinsa, tal com funciona la memòria humana, en els records individuals i col·lectius del que està essent el canvi de mil·lenni.

?Gosa jugar amb el plaer de l?observació pura.?  Enric Bou, El Periódico

?A tot respon Subirana amb perspicàcia i sensibilitat. I sense tòpics. Afortunadament, i per molt rica que sigui la seva vida, l?autor no ens la conta.?  Gerard Vergés, Avui
 

Jaume Subirana (1963) ha publicat sobretot poesia (el darrer volum, Rapala) i no ficció (Adrada, Tota la veritat sobre els catalans, però també ficció (No som perfectes) i una colla de llibres sobre literatura catalana. L'any 1988 va obtenir el premi Carles Riba de poesia amb Final de festa, i el 1996 el de la Fundació Enciclopèdia Catalana per a l'elaboració de Suomenlinna. Recentment, ha preparat una antologia per presentar a Alemanya la cultura catalana titulada Willkommen in Katalonien (dtv, 2007).És professor de literatura catalana als Estudis de Llengües i Cultures de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Academic director del "Global Studies Program" de Trinity College (EUA) a Barcelona. L'any 2000 va posar en marxa (i dirigí fins al 2004) el portal Lletra. Entre 2004 i 2006 va ser el director de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha format part de la junta del PEN Català (1995-2004) i del consell de redacció de la revista Caràcters (2000-2004).Ha editat diverses antologies de poesia i un seguit de volums més i menys acadèmics dedicats a Josep Carner, Gabriel Ferrater o Marià Manent, a més del manual Literatura catalana contemporània (1999, amb Glòria Bordons). Va obtenir el premi Ferran Soldevila de biografies i estudis històrics amb Josep Carner: l'exili del mite (1945-1970).