Els altres catalans: Edició no censurada (Llibres a l'Abast) - Tapa blanda

Najat El Hachmi nace en Marruecos, cuando su padre ya había emigrado a Cataluña, y a los ocho años se traslada a vivir a Vic. Es licenciada en filología árabe por la Universidad de Barcelona. Escribe desde los once años, al principio como entretenimiento, pero poco a poco la escritura se fue convirtiendo en una vía para canalizar la inquietud de sentirse de dos sitios a la vez y en una manera de acercar estos dos mundos a los que pertenece. En 2004 publicó el libro Yo también soy catalana. Asimismo, colabora como tertuliana radiofónica y publica artículos en la prensa escrita. El último patriarca recibió el Premio Ramon Llull 2008, el Prix Ulysse a la primera novela 2009 y fue finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009; y ha sido traducida a numerosas lenguas, como el inglés, francés, italiano, portugués, turco, rumano y árabe.

Najat El Hachmi va néixer a Nador (Marroc) el 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va venir a viure aquí gràcies al reagrupament familiar. És llicenciada en Filologia Àrab per la Universitat de Barcelona. Publica habitualment articles a la premsa i ha col·laborat en diversos programes de ràdio. L'any 2004 va publicar Jo també sóc catalana (Columna). La seva primera novel·la, L'últim patriarca (Planeta, 2008), va rebre el Premi Ramon Llull 2008, ha estat finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009 i guanyadora del Prix Ulysse a Còrsega. La novel·la ha estat traduïda a deu llengües i ha portat la seva autora a viatjar per tot el món.

Francesc Candel va ser una de les veus més destacades de la immigració de la segona meitat del segle XX a Barcelona. Nascut l'any 1925 a Casas Altas, de molt petit es va traslladar a Barcelona amb la seva família i va viure a les barraques de Montjuïc. Va treballar en diversos oficis i aviat es va sentir atret per la literatura. Entre la seva extensa obra, Edicions 62 li ha publicat les novel·les Trenta mil pessetes per un home, Fem un pols, Hemingway! o Aquella infància esvaïda; els assaigs Els altres catalans, Els altres catalans vint anys després i La nova pobresa; i el llibre de memòries Primera història, primera memòria. En el vessant polític, va ser senador per Barcelona i regidor de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca a favor de la integració dels nouvinguts. El 23 de novembre de 2007 va morir a Barcelona. Al barri de la Marina, que és on sempre va viure, hi ha una biblioteca que porta el seu nom.