Maria Rosa (Educació 62) - Tapa blanda

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924) constitueix, junt amb Verdaguer i Narcís Oller, la tríada sobre la qual es basa la Renaixença de les lletres catalanes. Verdaguer destacà sobretot en la poesia; Oller, en la narrativa, i Guimerà, en el camp del teatre, en què no només van posar al dia la literatura catalana sinó que la van situar en el món. Mar i Cel, Maria Rosa, La filla del mar i, en especial, Terra baixa són les obres més conegudes del Guimerà dramaturg: van ser molt populars en la seva època i, cent anys més tard, encara es continuen representant. Però Guimerà va ser també un poeta de prestigi i un home molt influent i respectat en els cercles polítics catalanistes, pel seu decidit compromís amb la pàtria i amb la llengua que ell havia escollit..

Maria Rosa (1894) pertany a un cicle productiu que agrupa Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix el moment de màxima plenitud. En els repertoris teatrals vigents, Maria Rosa, Manelic i Àgata, els personatges principals de les tres obres, despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera d'entendre el món, el propi i el que els envolta. La conflictivitat que se'n deriva i la manera com aquesta es materialitza en escena és un dels signes d'identitat d'aquest teatre. A l'edició en paper hi ha un estudi preliminar amb material complementari a cura de Joan Martori.