La llei dels justos (Narrativa) - Tapa dura

A la Barcelona modernista germina una història d'amor entre dos joves de classes socials diferents. Una gran novel·la històrica de passió, ideals i venjança.

A final del segle XIX Barcelona viu una època d'esplendor. S'hi acaba de celebrar amb gran èxit l'Exposició Universal, i una burgesia pròspera i culta, que busca la inspiració en els salons parisencs, exhibeix la seva elegància en festes i vetllades musicals. Però a l'altra banda de la ciutat, on els carrers són estrets i fan olor de pobresa, la rancúnia i la injustícia estan forjant una revolució mitjançant la violència més descarnada.

Pràxedes Ripoll dirigeix amb mà de ferro els obrers de la fàbrica que porta el seu nom, però no aconsegueix que els seus fills vagin pel camí que ell vol. El gran, Germà, és un vividor que gaudeix del favor de les dones i assaboreix els plaers que ofereix la Barcelona més canalla, mentre que el petit, Antoni, està decidit a abraçar el sacerdoci. I Candela, la neboda jove i rebel, que no està conforme amb el paper que la societat masclista de l'època destina a la dona, tampoc no està disposada a seguir els seus designis.

I és que, des de fa temps, Candela es veu d'amagat amb Joan Pere Bonafont, el fill de la cosidora; un noi de mirada franca i amant dels llibres, de qui s'ha enamorat perdudament. Un amor impossible a causa dels rígids costums dels Ripoll, que no dubtaran a posar en joc tots els mitjans que tenen a l'abast per frustrar els plans de la parella.

Amb l'habilitat dels grans mestres de la novel·la històrica, Chufo Lloréns teixeix un tapís geogràfic i humà apassionant. La seva ploma, àgil i perspicaç, ens porta als luxosos reservats del teatre del Liceu i també als soterranis tenebrosos on es tramen les conjures anarquistes, alhora que el destí de tots els personatges es trena en una Barcelona que es debat entre l'atracció per la modernitat i el temor davant d'uns canvis socials violents i inevitables.

La crítica ha dit...
«Aquesta lectura depara excel·lents pàgines que són pura crònica dels episodis més o menys feliços d'aquesta ciutat.»
Lilian Nueman, Culturas, La Vanguardia

«Descripcions minucioses, diàlegs precisos, una documentació que es dissol en la intriga, i uns personatges en tres dimensions fan de la lectura una addicció.»
Víctor Fernández, La Razón

Chufo Lloréns (Barcelona, 1931) va estudiar Dret, si bé va desenvolupar la seva activitat com a empresari en el món de l'espectacle. Des de sempre apassionat per la història, no va començar la seva carrera literària fins fa vint-i-cinc anys.

Entre les seves obres destaquen Catalina, la fugitiva de San Benito (2008), La otra lepra (2010) i La saga de los malditos (2011), totes tres publicades a Debolsillo. Et donaré la terra (2008) i Mar de foc (2011), publicades a Rosa dels Vents i ambientades a la Barcelona medieval, van ser sengles èxits de vendes i han convertit Chufo Lloréns en un dels autors favorits dels lectors de novel·la històrica, tant a Espanya com a l'estranger. S'han venut els drets de traducció a dotze països i un total d'un milió d'exemplars arreu del món. A La llei dels justos, la seva darrera obra, Chufo Lloréns reprèn el seu escenari preferit, Barcelona, en un dels moments clau de la història: l'agitat final del segle XIX, una època de canvis i tensions en la qual la ciutat es va projectar al món amb l'organització de l'Exposició Universal del 1888.