Barcelona en postguerra 1939-1945 (75 anys després de la caiguda, fotografies i documents veuen la llum com a testimonis d’una de les èpoques més ... per a la ciutat i els seus habitants.) - Tapa dura

Aquest llibre és la crònica dels canvis radicals a què va ser sotmesa la ciutat de Barcelona després de l’ocupació franquista del 26 de gener de 1939. Castigada per tres anys de violència i bombardeigs, els seus ciutadans van descobrir que la “liberación” era l’inici d’un llarg malson, fet de repressió, depuracions, restriccions, espanyolització i submissió a l’aliança entre el franquisme i l’Església catòlica. L’obra explica amb precisió històrica, contundència gràfica i voluntat pedagògica els grans assumptes que van determinar l’esdevenidor de la ciutat en els cinc anys del mandat de l’alcalde Miguel Mateu i Pla.

Eulàlia Pérez i Vallverdú (directora) és professora de filologia catalana a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Ha estudiat la política cultural del primer Ajuntament franquista de Barcelona (1939-1945). Ha estat comissària, amb Mireia Capdevila i Candell, de les exposicions Una crònica fotogràfica (Arxiu Fotogràfic de Barcelona); La cultura oficial de la Barcelona franquista (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona); La ciutat després de la desfeta (Arxiu Contemporani de Barcelona) i Viure a les Corts en el primer franquisme (Arxiu Municipal de les Corts) dins del projecte global Barcelona en postguerra. 1939-1945. Mireia Capdevila i Candell és coordinadora de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals), i investigadora del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (UAB-CEFID). En les seves línies d’investigació, destaquen les recerques sobre l’exili polític i cultural català de 1939 i la presència de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista a la ciutat de Barcelona durant el primer franquisme. Ha estat comissària, amb Eulàlia Pérez i Vallverdú, de les diferents exposicions presentades sota el títol Barcelona en postguerra. 1939-1945 Aram Monfort i Coll és professor d’història contemporània a la UAB i investigador del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (UAB-CEFID). Es va iniciar en la recerca amb treballs sobre les institucions del poder franquista; progressivament s’ha anat centrant en la postguerra i en la repressió durant el primer franquisme i ha investigat sobre els camps de concentració del Nuevo Estado, el sistema penitenciari i les depuracions dels professionals liberals. Francesc Vilanova Vila-Abadal és professor d’història contemporània a la UAB i director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals). S’ha especialitzat en la recerca i l’anàlisi de l’exili català de 1939, els seus aspectes polítics i culturals, la repressió política franquista de la postguerra i la situació politicointel·lectual de Catalunya durant el primer franquisme.