Tres Anglesos S'Esbargeixen - Tapa blanda

Extracte: ...malifetes del temps. -George prova uns xops.- La planeta del bevedor de cervesa alemanya. -Harris i jo ens decidim a fer una bona accio. -La mena corrent d'estatues. -Harris i els seus amics. -Un paradis sense cacera. -Les dones i les ciutats. Anavem a Praga i ens trobavem esperant a la gran sala de l'estacio de Dresde fins que poguessim passar a l'anden. George, que havia anat a la taquilla, retorna amb una fera mirada i digue: -Ho he vist! -Que es el que haveu vist? George estava molt excitat, i respongue, en forma que quasi no se l'entenia: -Es aci. Venen tots dos per aci. Si us espereu els podreu veure pels vostres propis ulls. No es cap broma: son els autentics. Com es costum a l'epoca present, els periodics portaven alguns paragrafs mes o menys seriosos sobre la serp marina, i jo vaig pensar per un moment si s'hi referia. Amb una mica de reflexio, recordant que ens trobavem a Europa i a tres centes milles de la costa, vaig compendre que no era possible. Abans no pogues fer-li cap mes pregunta, va agafar-me pel brac i va dir-me: -Mireu: vos sembla exagerat? En girar el cap vaig veure el que suposo que mai no haura vist cap angles: el viatger angles, acompanyat de la seva filla, segons es representat a l'estranger. Venien cap a nosaltres, en carn i ossos, a no esser que estiguessim somiant: eren vius i reals. L'angles milord i l'anglesa miss, talment com, anys i mes anys, han estat pintats en els diaris humoristics del mon i a l'escenari dels teatres. Anaven, de detalls, amb tots els ets i uts. L'home era alt i magre, de posat resolt, de nas enorme i unes llargues patilles caracteristiques. Sobre el vestit de color de sal i pebre, portava un abric clar, que li baixava gairebe als peus. Son kepis blanc anava ornat d'un vel de color verd de lletuga. Uns lentes de teatre li penjaven a un costat; i en la ma, curosament ficada en el guant de color de laudanum, duia un basto d'alpinista mes alt que ell...