Biografía del autor:
Teresa Pàmies va néixer a Balaguer, l'any 1919. Als deu anys venia La Batalla, òrgan del Bloc Obrer i Camperol, del qual el seu pare n'era un dels dirigents locals. Als setze anys va començar a militar al Partit Socialista i un any més tard va intervenir al famós míting de la Monumental a Barcelona. De seguida es va convertir en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939), junt amb noies d'altres partits. A més a més, va ser directora de la revista Juliol. S'exilià a França, on passà un temps en un camp de concentració; després va estar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic, on va començar a estudiar periodisme. Amb vint-i-vuit anys va marxar a Praga, on va ser redactora i locutora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Allà va formar una família i hi va viure dotze anys. L'any 1971 tornà a Catalunya amb el seu primer èxit, Testament a Praga (1971), escrit juntament amb el seu pare. Amb aquest, va guanyar el Premi Josep Pla. Publicà, entre altres, La filla del pres (1967), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem capitans (1974), Dona de pres (1975), Memòria dels morts (1981), finalista del Premi de novel·la Ramon Llull, i Estem en guerra. Escrits 1936-1939 (2005). D'altra banda, ha traduït moltes obres i ha col·laborat en mitjans de comunicació com ara el diari Avui i Catalunya Ràdio -on continua fent-ho. L'any 1984 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi i, el 2001, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
"Sobre este título" puede pertenecer a otra edición de este libro.