Cent anys de solitud - Tapa blanda

«Molts anys més tard, davant l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía s'hauria de recordar d'aquella remota tarda que el seu pare l'havia dut a conèixer el gel.»Per què Cent anys de solitud? «L'encàrrec de traduir al català Cien años de soledad representava una extraordinària aventura del pensament. Perquè es tracta d'un llibre que estimem amb passió i que el sentim com una clau de volta de l'arquitectura literària contemporània. I perquè García Márquez és un vell amic nostre, de quan Cien años de soledad es gestava lentament dins seu. L'aventura era plena de descobertes que compensaven amb escreix l'esforç, perquè la lectura com a traductor ens feia trobar en la novel·la un munt de coses que abans ens havien passat inadvertides, o no ens hi havíem fixat prou. I tot això per passar-la a la nostra llengua,maldant per no perdre la intenció de Gabriel García Márquez ni trair el seu so únic i el seu ritme incomparable.»Aquestes paraules del pròleg d'en «Tísner», a qui García Márquez va encoratjar a dur a terme la traducció al català per amor a Barcelona, cobren especial relleu en un moment històric en què es celebra un triple aniversari: el seu naixement fa 80 anys, els 40 anys de la primera edició de Cien años de soledad i els 25 anys de concessió del Premi Nobel de Literatura. Aquesta edició és la nostra contribució a l'homenatge al mestre colombià i universal.

Va néixer el 1927 a Aracataca, un petit poble de la costa atlàntica colombiana, on es va criar amb els seus avis. El 1947 va iniciar els estudis de dret i ciències polítiques a la Universitat Nacional de Bogotà i va publicar el seu primer conte titulat «La tercera resignación» al diari El Espectador. El 1948 es va traslladar a Cartagena, on va iniciar la carrera com a periodista al diari El Universal. Des d?aleshores ha col·laborat a nombrosos diaris i revistes d?Amèrica i Europa. La seva primera novel·la, La hojarasca, es va publicar el 1955 i la seguiren La mala hora, El coronel no tiene quien le escriba i Los funerales de la Mamá Grande, obres en les quals comença a dibuixar el fantàstic món de Macondo. El 1967 va aparèixer Cien años de soledad, novel·la que tan bon punt es va publicar va tenir una magnífica acollida per part de la crítica i del públic i que va consagrar García Márquez com un dels grans escriptors del nostre temps. La seva extensa obra, per la qual va merèixer el Premi Nobel de Literatura el 1982, inclou El otoño del patriarca, Crónica de una muerte anunciada, El amor en los tiempos del cólera, Doce cuentos peregrinos i Del amor y otros demonios, a més d?articles periodístics, llibres de relats i guions de cinema. El 2002 va publicar Vivir para contarla, la primera part de les seves memòries, i el 2004 la seva darrera obra de ficció, Memoria de mis putas tristes.