Mecanoscrit del segon origen: 525 (El Balancí) - Tapa dura

 

"Manuel de Pedrolo és la revelació d'aquests darrers vint anys en el camp de la novel·la catalana i probablement haurà d'ésser considerat com el novel·lista més important que s'hagi donat a Catalunya després de Narcís Oller. (I en dir això no oblido pas els noms de Puig i Ferrater ni de Carles Soldevila, de Víctor Català ni de Miquel Llor, de Sabastià Juan Arbó ni de Xavier Benguerel, de Joan Santamaria ni de Pere Coromines, de Joan Oller i Rabassa ni de Domènec Guansé). Sí, suprimim totes les precaucions oratòries, correm tots els riscos: Manuel de Pedrolo és el novel·lista català més considerable d'aquest segle".

Les paraules de Rafel Tasis l'any 1954 eren gairebé una premonició.  Cinquanta anys després, es pot afirmar que el crític literari no anava errat. Des dels seus inicis, el 1953, fins l'any de la seva mort, el 1990, Pedrolo va publicar gairebé cent obres que abarcaven gèneres fins aleshores inèdits en llengua catalana i que renovaven d'una manera tota el nostre panorama literari.

Dintre d'aquest recorregut de milers de planes destaca el Mecanoscrit del segon origen. Des de la seva aparició el 1974 s'han succeït les reedicions que l'han convertit en el títol més divulgat en català de tots els temps, dintre i fora de les nostres fronteres. Avui, en el 15è aniversari de la mort de Pedrolo, Edicions 62 us proposa la relectura d'un dels millors autors de les nostres lletres i d'una obra, el Mecanoscrit del segon origen, que sens dubte ja ha assolit la categoria de clàssic.

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona 1990). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un dels escriptors més destacats, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle XX.Narrador, dramaturg, assagista, poeta o traductor, Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l'època. Com a traductor es va centrar en els autors francesos i nord-americans contemporanis i va dirigir també la col·lecció de novel·la negra "La cua de palla". La seva producció sobrepassa el centenar d'obres, amb reculls de contes com Crèdits humans (1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra per Martina (1952), Totes les bèsties de càrrega (1965) o Mecanoscrit del segon origen (1974) i amb el cicle novel·lístic Temps Obert, que engloba onze novel·les protagonitzades per Daniel Bastida.