L'hora violeta (El Balancí) - Tapa dura

El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu Montserrat Roig a L'hora violeta. La Norma, La Natàlia i l'Agnès, les tres protagonistes, exposen el seu fracàs a través de les relacions que tenen amb els homes.

La Norma s'adona que ha perdut la confiança en el seu marit quan ell li explica que hi ha una altra dona, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor i distanciament, i l'Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família i els fills.

Les vivències de cadascuna d'elles indiquen amb claredat la necessitat de trobar una sortida en un món replet d'angoixes i creat a la mida dels homes, i les tres dones arribaran a entendre que han de mirar el món amb els seus propis ulls, sense el filtre d'una altra mirada.

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d'investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó, un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977), L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). De la seva obra periodística destaquen Els catalans als camps nazis (1977) i L'agulla daurada (1986), a més del recull de cròniques Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).