Déus i Captaires - Tapa blanda

És una obra amb dues lectures fortament relacionades. La novel·la explica la vida d’una dona jove, Irene que viu un intens conflicte emocional amb el seu entorn i amb una amiga i, al mateix temps, és protagonista de successos enigmàtics i sorprenents, en els que el símbol predominant són les aranyes. Un paper important el té Tai, una vident que, mentre ocorren els successos va tenint somnis i visions sobre ells, i a la qual la Irene acaba per visitar. Tai li donarà un sentit a tot el que li passa a la protagonista, la qual cosa serà important perquè ella tingui la força de fer el pas de posar fi a la situació. Irene, un cop ha entès i és capaç de llegir el que està succeint en la seva vida des d'un prisma més ampli, decideix plasmar-ho en un guió cinematogràfic, que tindrà el seu propi recorregut i importància en l'obra, ja que, en el fons forma part del mite i del pacte final d'Hermes amb Atena. A partir d'aquest moment, l'obra comença a trenar-se entre el mite i la realitat fins que acaba fonent-se en una sola línia, en la qual cada un dels personatges sent que ha de seguir el guió del pacte. La vida d’Irene fa un gir en conèixer Sam, un antropòleg que li obre les portes a la interpretació del mite d’Aracne. A partir d’aquí, la novel·la pren un rumb universalista projectant la relació entre Irene i Sam fins a les muntanyes del Mustang. Però, paral·lela a aquesta lectura, la novel·la sols es pot entendre amb una relació amb el món transcendent, és a dir, el món dels mites i els déus. En tota l’obra, els fets del món real són reflex dels del món mític i les accions en el microcosmos tenen les seves explicacions en el macrocosmos diví. El títol fa al·lusió a l’elecció que han de fer tots els éssers humans: viure com captaires, perseguint béns materials o aspirar a ésser déus cercant els tresors de l’esperit, amb l’ajut del desig de realització dels somnis personals. És una novel·la que, a través de les seves 4 parts ben diferenciades, acompanya l’ésser humà que ho desitgi cap el camí de l’autoconeixement: Partint del CAOS, de les emocions desbordades i els jocs de poder (1ª Part), passem a la GNOSIS, o sigui al coneixement necessari per a emprendre qualsevol canvi, per després entrar a la PRAXIS: qualsevol coneixement que no és dut a la pràctica, no serveix de gaire; i, finalment, penetrar en el món de l’esperit: GEIST.